Salteu al contingut

Visita de tastadors de vins suecs, estil IKEA!

Tot l’equip de Bell Cros a punt per rebre els visitants.

Ja estem preparats per donar la benvinguda a la nostra vinya als entusiastes del vi, i compartir amb ells la història de la nostra aventura enològica. Membres de l’associació de tastadors “Munskänkarna” de Trosa, al sud d’Estocolm, van ser els primers en visitar-nos. El grup de catorze persones va arribar, de bon humor, a la nostra vinya l’última setmana d’agost.

Van passar una setmana a la regió visitant un seguit de vinyes excel·lents a la DO Montsant i la DOQ Priorat, amb oportunitats per gaudir del bell paisatge. Quan van arribar a Bell Cros, al final de la seva setmana, els nostres visitants havien estat mimats amb bons vins i cuina gurmet. Era hora de fer-los tornar a la Terra! Llavors, al veritable estil suec d’IKEA, els vam fer cuinar el seu propi menjar des del principi i dissenyar els seus propis vins.

Miguel Figini, que es va unir al nostre equip al setembre com a responsable de vendes per a Catalunya / Espanya, va ser el responsable de garantir que els nostres visitants gaudissin d’una experiència memorable. En Miguel va començar demostrant com fer botifarres catalanes. Tots van barrejar els ingredients, els van amanir i van farcir les seves pròpies botifarres.

Els vins creats pels nostres visitants es van servir per acompanyar el menjar. Els hi vam donar a tots l’oportunitat de ser enòlegs per un dia. Hi havia quatre vins diferents de carinyena i garnatxa, sortits directament de les botes de roure i les cubes d’acer inoxidable, perquè poguessin triar.

Encara que va ser la primera vegada que feiem un esdeveniment d’aquest tipus, tot va sortir bé. De vegades era una mica caòtic perquè teníem moltes activitats en marxa. Com a organitzadors, vam gaudir molt del dia i ens encantaria veure més grups visitant la nostra vinya. Així que no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres!

En Miquel donant les instruccions sobre el què cal fer.
Fer les botifarres va ser una experiència divertida per molts dels nostres visitants.
En Miquel va ser l’encarregat de la barbacoa.
I va tenir molt d’èxit.
No tothom va aconseguir de fer una butifarra perfecta. Què hi farem…
Alguna cosa saludable, també.
És l’hora de jugar a fer un vi.
Això deu ser bo… Ho va ser de debò?
Algú va expressar el seu amor pels vins de garnatxa.
La Lena I el Mats, els organitzadors del grup, assegurant-se que tothom passés una bona estona.
Menjar casolà… quin plaer!
Alguns en van gaudir més que d’altres.
És tan complicat com sembla.
El vi I el bon menjar et fan feliç, especialment si ho has fet tú mateix.
És l’hora d’anunciar qui ha fet el millor cupatge.
Si, hem guanyat!
“Però em sembla que hauria d’haver guanyat aquest altre”
En Miquel, satisfet, es va poder relaxar al final del dia.

Ara sabem el que és ser un pagès de debò!

Les velles basses tornen a funcionar.

Europa ha experimentat temperatures històricament càlides durant l’última setmana de juny. Alguns dies les temperatures van arribar fins a 45 ° C. La part càlida de la DO Montsant, on es troba la nostra vinya, va quedar molt afectada. La calor extrema va arribar molt d’hora, abans de que les vinyes tinguessin temps d’aclimatar-se; com a conseqüència, els raïms es van cremar i es van assecar. L’extensió del dany no es coneixerà fins que la collita hagi acabat. La varietat garnatxa ha sobreviscut relativament bé, però hem perdut al voltant del 50% de la varietat carinyena. Per a nosaltres, això representa una pèrdua important, ja que el 80% dels nostres ceps són de carinyena.

Per descomptat, un rendiment de cultiu reduït a la meitat significa una gran pèrdua d’ingressos, però també canvia les condicions dels percentatges planificats per als nostres vins. Ara hi ha una escassetat de carinyena per als cupatges que haviem previst, el que interromp les coses, ja que només volem produir vins utilitzant els nostres propis raïms. A més a més, la caiguda de la producció a la zona probablement farà que comprar raïm aquest any sigui difícil i car. Ara hem replantejat la situació i estem treballant en base a les noves condicions que es presenten.

Les últimes campanyes han estat anormalment seques amb molt poca pluja, igual que ha succeït aquest any. Algunes de les nostres vinyes més antigues, les que produeixen el millor vi, comencen a marcir-se a causa de la sequera. Les vinyes acabades de plantar també han patit. La vinya de Bell Cros no té reg; com a mesura temporal, hem instal·lat un sistema de reg mòbil per evitar que les vinyes es morin. Actualment estem instal·lant sistemes de reg permanents en les àrees més vulnerables, que només s’utilitzaran com a suport per al reg durant les sequeres.

Ara hem après que conrear una vinya no és només romàntic, també cal ser un pagès de veritat!

Els raïms es van cremar I es van pansir…
.. I tot seguit es van tornar durs com a pedres, no servien ni tan sols per a ser venuts com a panses.
Aqui en teniu una prova visible.
Humm… Com s’ha de connectar, això?
Reg localitzat pels ceps nous en zones de dificil accés.
Rebíem molts missatges amb previsions meteorològiques: on plovia, les temperatures …
Com era de suposar, l’aire condicionat del celler es va espatllar. Ho vàrem resoldre ràpidament amb unitats portàtils.

Les autoritats espanyoles ens han posat novament pals a les rodes ..

Un altre cop ens han rebutjat la sol·licitud de plantació!

Necessito treure’m això del pit i ventilar la meva frustració. Al gener, vaig escriure sobre la burocràcia que les autoritats espanyoles van posar en el nostre camí. Lamento haver de dir que en menys de sis mesos estic escrivint sobre una experiència similar.

De vegades et sents tan petit! Normalment passa quan tractes amb autoritats amb poder. Però és diferent amb les autoritats espanyoles. Em sento completament impotent.

Cal demanar un permís per fer noves plantacions de vinya, i a la primavera es notifica cada any la superfície de plantació permesa. La quota anual de plantació es divideix entre tots els que la sol·liciten i normalment només s’atorga una fracció del que es va demanar.

Aquest any ha estat la segona vegada que l’hem sol·licitat i la segona vegada que han rebutjat la nostra petició. El motiu declarat per rebutjar la nostra primera sol·licitud va ser que no teníem vendes. Bé, quina empresa de recent creació pot tenir-les quan el vi ha de madurar durant alguns anys abans que es pugui vendre? Aquest any ens vàrem assegurar que havíem venut alguns de les nostres raïms per poder presentar les vendes i, per tant, presentar sol·licitud de plantació de noves vinyes. Un cop més, la nostra sol·licitud ha estat rebutjada. Aquest cop, el motiu que ens van donar va ser que, com a propietari, no tenia experiència en la producció de vi. Però jo no sóc el que planifica I gestiona el costat pràctic de la vinya!. D’això en tenen cura uns viticultors amb experiència que ho han fet tota la vida. Es podria comparar a un nou director gerent d’una companyia d’automòbils que no pot expandir la fàbrica perquè no té cap experiència en muntar cotxes!

Les regles del joc canvien constantment … Em pregunto què ens portarà el proper any. Per descomptat, les autoritats podrien facilitar-se les coses fent servir la mateixa raó de manca d’experiència durant molts anys. Almenys estic fent alguna cosa bona quan sol·licito permís de plantació. A diferència de Suècia, aquí no és gratis, cal pagar per la sol·licitud. Així que he patrocinat a les autoritats amb una mica d’efectiu.

No estic molt segur de per què se’ns nega el permís, però no pot ser per falta d’experiència en el nostre equip. Aquests temes tenen molts connotacions polítiques i l’agricultor local sovint es veu afavorit …

Ara tenim 24 hectàrees, amb vinyes que creixen en 14 d’elles i 10 hectàrees que esperen ser plantades. De moment, no sé com ho resoldré, això, però sóc un home de negocis, he creat moltes empreses i també ho aconseguiré amb aquesta. Sempre hi ha solucions, simplement has de ser pacient i persistent per trobar-les.

Vull concloure aquest bloc amb les mateixes paraules que vaig escriure l’última vegada sobre la burocràcia espanyola. Estimem a Espanya i la seva gent, però no ho estimem pas tot …

La peça final del trencaclosques. El nostre propi celler.

Vista del poble de Marçà.

Crear una vinya completament funcional és un projecte important, i estem encantats d’anunciar que una peça clau del trencaclosques ha encaixat avui. Hem comprat una petita parcel·la de terra cultivable, en realitat bastant insignificant. Connecta la zona alta del terreny amb la resta de la nostra propietat. Des d’allà, tenim una vista fantàstica de les nostres vinyes i de Marçà, el poble més proper. Vam comprar aquest terreny al novembre de 2018 per gaudir d’una vista sorprenentment bella i pensavem que el tindríem com un lloc de pícnic on poder gaudir dels nostres vins amb bons amics.

I encara tenim la intenció de fer-ho, però el projecte ha crescut. Hem decidit que és el lloc perfecte per construir un celler. Per poder sol·licitar el permís de construcció, totes les nostres parcel·les han d’estar unides, i ara ho estan, gràcies a aquest petit tros de terra. Aquest projecte trigarà dos o tres anys en completar-se. S’ha de dissenyar i planificar, obtenir els permisos de construcció, després s’ha de finançar i s’ha de construir … No tenim pressa. Actualment estem llogant un espai a”Cellers Sant Rafel”, on tenim el nostre propi equip i aquest acord funciona molt bé.

Hem visitat quatre empreses d’arquitectura de gran reputació a Barcelona, i la que hem triat és www.batlleiroig.com. Batlle i Roig és un despatx d’arquitectura integral amb aproximadament 100 empleats. Controla el procés complet, des del disseny, la planificació i la implementació del projecte fins a l’edifici acabat. Per a nosaltres és important que l’edifici estigui integrat amb el seu entorn i viceversa. Amb això volem dir que l’entorn natural s’introdueixi i es connecti amb l’edifici. Això es diu “biofilia”, que significa “amor per la natura”. Batlle i Roig té una experiència considerable i està treballant a l’avantguarda dels desenvolupaments en aquest camp.

El celler serà dissenyat amb un enfocament en el visitant i la “experiència del vi”. Després de visitar Bell Cros, han de ser els nostres vins i l’experiència el que els visitants recordin, no l’edifici. La finalitat de l’edifici és donar suport i millorar aquestes experiències. Batlle i Roig va entendre directament el que buscàvem; que l’aparença de l’edifici no és l’objectiu principal. Segurament no sigui fàcil d’entendre, per a una firma d’arquitectura que el que vol és crear edificis fabulosos i elegants.

El nostre celler el construirem sobre el turó del fons.
Aquesta és la vista de la que gaudirem des del celler.
“Així és com vull que es vegi…”
“… però Xavi, ho entens?”
l’Ann potser va gaudir més del sol que de la visita a Batlle i Roig.

“El Tracte” – L’encaixada de mans.

L’etiqueta de les nostres ampolles de “El Tracte” I la contraetiqueta explicant la història del vi.

“BELL CROS” és el nom que lluirem a l’etiqueta de tots els vins que produïm. Significa “BONICA VALL” en catalá. Cada vi tindrà un nom propi per distingir-lo dels altres. El primer vi ja té nom, unes 4.000 ampolles de carinyena 100%, que s’embotellarà en breu. L’anomenem “El Tracte”, es a dir l’encaixada de mans per tancar l’acord, i va ser una elecció natural del nom d’aquest vi. Simplemente, perquè s’acordà amb una encaixada de mans, a més a més de la signatura del contracte oficial, que s’inclourien 4.000 quilos de raïm en la compra del terreny del  Joan i la Maria. Una bona encaixada catalana és una forma comuna de tancar un acord a les zones rurals. Significa més que una signatura en un full de paper.

En els últims mesos, els esbossos d’etiquetes, taps, cápsules i caixes es transformen en dissenys acabats i precisos. Tot plegat ha estat ordenat i ara només estem esperant que el Consell Regulador de la Denominació d’origen, la DO Montsant, aprovi I certifiqui el vi. El Consell Regulador és l’organisme que garanteix la qualitat del vi i la realització de l’avaluació sensorial per determinar si és típic de la regió de Montsant.

Els esborranys de càpsules, taps de suro I capses s’han transformat en acurats dissenys.

Hem arribat a la tercera anyada i encara no hi ha vi per beure.

Els meus companys estudiants de sommelier de l’Escola del Vi Vinkällan de Gothenburg fan la crítica de les mostres del primer vi Bell Cros.

Estem molt ocupats preparant-nos per a la tercera temporada i encara cap dels nostres vins està a punt per beu. Però aviat arribarà …

La compra de la nostra primera finca el 2017 va incloure uns 4.000 kg de raïm de varietat carinyena. El vi elaborat amb aquella collita ja està a punt per ser embotellat.

Per fi, comença la veritable diversió. Saber que aviat podrem beure nostre propi vi després d’esperar 18 mesos ens porta una sensació d’alegria indescriptible!. I, per descomptat, és el millor vi que hem tastat mai!. Opinió imparcial? No som imparcials, perquè encara que fos el pitjor vi que haguéssim begut, no ho admetríem mai. Moltes emocions i una felicitat tremenda. T’explicarem més sobre aquest vi una vegada que el tinguem embotellat.

Ara estem en plena planificació de la collita de 2019, la tercera. Tres vins negres i un vi blanc de la collita de 2018 estan madurant. Per poder oferir una selecció completa, ampliarem la nostra gamma de productes amb uns altres 2 o 3 tipus de vi, caracteritzats per la frescor i l’elegància. Tenen tres nivells de qualitat. Els noms de treball que els hem donat a aquests nivells són “fàcil de beure”, “maridatge amb el menjar” i “prestigi”.

És molt més difícil del que mai hagués imaginat proposar noms per als diferents vins; encara no ens hem decidit per cap, encara els anomenem “vi feliç”, “vi vell” i altres denominacions. Els noms vindran, han de venir; estem treballant àrduament amb la nostra agència de publicitat per trobar noms que tinguin una associació amb la nostra vinya. L’ideal és que siguin noms catalans que siguin fàcils de pronunciar per als angloparlants … no és tan simple.

I en breu llançarem un nou lloc web també. Tot està a punt …

Polzes enlaire, mostra d’aprovació.
El Miquel, el nostre mentor en vins, a ser una de les primers persones amb que vam voler compartir el plaer de beure la primera ampolla de Bell Cros.
Alegria i somriures a la terrassa del Xavi,es temporada de calçots, una mena de cebes tendres cuites que es suquen en salsa romesco i es de voren tot seguit. Cal posar-se pitets, es un assumpte brut.
Tempesta d’idees amb l’Anna, de l’agència de publicitat, per trobar noms pels nostres vins. Sempre amb bon ambient i alguna deliciosa copa quan es treballa amb vins.
Una capsa farcida de tresors ben embolicats (el nostre nou vi) un cop oberta en arribar a Suècia.

Recuperació del sòl – un treball de merda.

Aqui teniu les preciositats que plantarem per a que ens donin les collites del futur.

Ens ho hem pres com un projecte a llarg termini, no ho estem fent per guanyar diners ràpidament. Ho estem fent perquè és divertit i volem crear alguna cosa sostenible i duradora.

Durant un any, hem estat treballant àrduament per restaurar el terreny al seu estat original i hem estat reincorporant els components essencials que s’han lixiviat del sòl al llarg dels anys. Aquest any s’han aportat al sòl 75.000 quilos de microorganismes (fems). És un treball dur i no és gens barat, un veritable treball de merda. També hem deixat completament d’usar pesticides químics. Ara han de passar dos anys més abans que la nostra vinya sigui completament ecològica i puguem utilitzar el símbol de la UE per productes conreats ecològicament.

La majoria dels ceps a la nostra finca tenen entre 30 i 80 anys. Igual que els humans, les vinyes no viuen pas per sempre. Quan més envelleixen, menys produeixen, però la qualitat del raïm segueix millorant. Així que la qüestió de quan reemplaçar les vinyes velles és financera. En algunes zones de la nostra vinya, els ceps creixen feblement en algunes àrees i no produeixen prou.

Darrerament  hem arrencat un total d’una hectàrea de carinyena; és colpidor eliminar aquestes velles soques que han estat ateses per famílies treballadores durant generacions. Ja vam començar a preparar-nos per al canvi l’any passat i, després de la collita, vàrem tallar els sarments dels ceps que calia arrencar, que posteriorment es van empeltar sobre portaempelts de peu americà, resistents al temut insecte de la vinya, la fil·loxera. En utilitzar els sarments de les nostres pròpies vinyes, preservem la genètica de les soques i la història de la vinya. Aquest període intensiu de replantació ha finalitzat i estem cuidant als nostres nous nadons perquè produeixin bons rendiments en 3 anys, com a mínim, segons el que estipulen les regulacions. Com en qualsevol cosa que tingui a veure amb el vi, tot el que es pot fer és esperar …

Arrancant els ceps vells, que ja no estaven en el millor moment.
Els nous empelts de carinyena.
Peu de vinya americà, resistent a la fil·loxera.
Fan falta moltes mans per a plantar aquestes petites preciositats.
El Baltasar s’assegura de que tot es faci correctament, recte I ordenat.
A dinar!

Burocràcia: simplement accepta-la.

Optimistes i alegres abans d’un altra de les nostres “reunions favorites” amb el notari.

Una cosa que hem après, a més a més de fer vi, és que Suècia i Espanya difereixen molt pel que fa al contacte amb autoritats, institucions, bancs, etc. Estimem Espanya i la seva gent, però no tot ens agrada. Crec que he d’esmentar la burocràtica burocràcia i les formalitats oficials que ens hem trobat a Espanya.

Des de l’inici de la nostra aventura en el vi fa poc més d’un any, hem estat en contacte amb diverses autoritats i institucions. Per exemple, quan vam crear la nostra empresa espanyola, vam obrir comptes bancaris, vam comprar terres (sis adquisicions en total), sol·licitem permisos de construcció, diversos permisos i subsidis agrícoles, etc. En general, hem après (ens hem vist obligats a aprendre) que un advocat està involucrat en tot i que tots els assumptes acaben a l’escriptori del notari públic. Es necessita molt de temps per fer qualsevol cosa i es requereix molta paciència. Tot i que la paciència no és el meu atribut més fort, n’estic aprenent a poc a poc, segurament hem d’acceptar que així és com es fan les coses aquí …

Estem acostumats a la forma sueca de fer negocis, registrar-ho tot electrònicament i resoldre els problemes de forma ràpida i senzilla amb uns quants clics. No es tracta d’un gran repte. No hi ha bases de dades reals a Espanya (a excepció de les autoritats fiscals), el que significa que tot ha de ser examinat manualment per un advocat i documentat en un paper que ha de ser signat. Hem hagut de familiaritzar-nos novament amb els xecs bancaris per a la compra de terrenys, en lloc de transferir els diners electrònicament.

Podria enumerar molts exemples, però he decidit no entrar en detalls. Establir un negoci a Espanya és molt complicat i costós en comparació amb Suècia. Els advocats, notaris, sol·licituds, xecs, etc. no són gratuïts.

Però malgrat tota la burocràcia, estimem Espanya, la seva gent i el que estem fent. Tinc un gran respecte pels emprenedors que creen negocis a Espanya. Nosaltres hem iniciat i gestionat moltes empreses a Suècia. Les autoritats i institucions allà donen suport, encoratgen i assisteixen a les noves empreses, ajudant-les a posar-se en marxa fins que aprenguin l’essencial i puguin arrencar el seu negoci.

Veritablement, sentim una gran admiració per tots els propietaris d’empreses a Espanya. ¡Es mereixen un copet a l’esquena!

El vi – més enllà de les nostres expectatives!

No ens podiem pas imaginar que un dia ens beuriem el vi directament de la nostra pròpia bota!

Tant la fermentació alcohòlica com la malolàctica han finalitzat. La fermentació malolàctica transforma l’àcid màlic en àcid làctic, donant al vi un cos més suau i arrodonit. Tot d’una hem notat que les coses han pres un gir seriós. Fins ara, hem estat treballant en la idea de fer un vi. Ara és el moment de veure si la nostra idea de comprar una vinya era tan bona. El vi dins les tines d’acer inoxidable i els barrils pot ser que encara no estigui llest per al consum, però ja s’acosta molt al producte acabat. Alguns dels quatre a sis tipus diferents de vi que començarem a produir estaran a punt per embotellar i beure en aproximadament sis mesos. Els altres no estaran llestos fins d’aquí a dos anys, més o menys. Aquesta collita ens ha ofert unes 25.000 ampolles en total.

El nostre enòleg Joan Asens, ens ha presentat amb orgull més de vint mostres diferents que havia tret dels dipòsits. Vam poder veure per la brillantor dels seus ulls que estava molt satisfet amb el que estàvem a punt de tastar. I tenia raó. Els vins eren molt frescos, cruixents i aromàtics. El baix rendiment de la collita d’aquest any, aproximadament un 25% més baix que la mitjana, ens ha recompensat amb una excel·lent qualitat de raïm.

Hem arrodonit el tast de mostres a l’estil suec, amb vi calent (Glögg) i galetes de gingebre (pepparkakor), seguint el costum de Nadal a Suècia.

Estem encantats amb el que hem tastat. És un bon auguri per al futur. Va ser una bona idea, millor del que esperàvem!

El Joan i el Baltasar ya estaven contents fins I tot abans de començar el tast.
Comença la tasca de fer de crític. El nas dins la copa.
Cada vi que hem tastat es correspon amb una de les 17 zones en que està dividida la finca.
Tot va bé. El Xavi ho té tot controlat.
El meu nom en una de les botes.

Per a què fer-te les coses fàcils a tu mateix?

Amb l’oferta hi havia una “casa” inclosa.

Es pot comprar una vinya i una empresa ja en marxa i directament gaudir de la finca i els vins. També es pot començar des de zero, creant una vinya pas a pas al llarg dels anys fins que sigui el moment de produir i gaudir del teu propi vi. Nosaltres hem triat la ruta més dura i amb més sots, per la senzilla raó que pensem que és més divertit. Per a què fer-te les coses fàcils a tu mateix ?. Gaudim del procés de crear alguna cosa nova, alimentar-la, veure-la créixer i desenvolupar-se en un objectiu concret. Esperem que sigui un lloc on puguem estar junts amb amics i simplement gaudir del nostre propi vi.

Aquesta és la sisena vegada en dotze mesos que hem adquirit un terreny. Està al costat de la nostra finca i comprèn 2,6 hectàrees de Joan Salvador Vernet Peña; 1 hectàrea de ceps de garnatxa i la resta oliveres. La nostra propietat té ara 24 hectàrees, 14 de les quals estan plantades de vinya.

En el terreny que hem adquirit hi ha una casa antiga, atrotinada, de dos pisos. No tenim ni idea de què en farem, però les nostres ments ja li estan donant voltes a noves idees. Algú té un bon suggeriment?

Com es costum per aquí, hi ha grans arbres propers a l’edifici que proporcionen ombra.
Això era la sala d’estar amb llar de foc.
Obertura cap al cel, bona ventilació!
Només cal tornar a posar le teules y ja ens podem instal·lar a la casa.
Ens caldria també una porta nova.
El sol no llueix cada dia. L’Ann llueix unes botes improvisades.